Els Erms, un espai proper i emblemàtic en el paisatge de Sant Hipòlit, el seu perfil ens amaga les postes de sol i a la seva falda i bull l’escalfor de les cases que es van endinsant a la Plana, marges avall cap a la boira.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
1990
Can Puntarró, carrer Major. El temps diposita de mica en mica la seva empremta, en les parets i en les portes velles si poden veure els signes del seu pas i el de la gent que les ha compartit.
1989
Campanar de la Gleva, el dies 25 i 26 de juny d’aquest any es van beneir a la plaça i enfilar l’endemà, dues campanes noves; del reportatge d’aquells dies he escollit la imatge d’atracció dels personatges de la foto, un cop assolit el cim més alt del santuari, i miren embadalits el paisatge que els ofereix.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
1988
Imatge per a l’aparador de Nadal, va ser ampliada a 100x150 cm. Una escenografia complexa de dur a terme. La imatge va ser presa en blanc i negre, directament sense cap mena de trucatge, l’únic, un filtre d’estrelles davant de l’objectiu per fer els punts de llum del cel més especulars, i els globus es van colorejar a la còpia final amb aerògraf. Aquesta és una rèplica partint dels negatius originals i retocada digitalment respectant la idea inicial, el resultat final és el mateix.
1987
Joan Antoni Mirabent, retrat d’un amic, el retrat és una de les especialitats que he treballat més, i més a gust, s’ha de despertar els sentits per veure l’ànima de les persones. L’amistat és el bé més preuat que podem aconseguir, la trobem poques vegades, potser per això es valora tant. Amb en el farmacèutic vàrem començar a coincidir quan vaig obrir l’estudi a la plaça de la Vila, encara hi comparteixo l’ànima, un munt d’hores de conversa, d’il•lusions i una manera de veure i viure la vida.
divendres, 16 d’octubre del 2009
1986
Portalada de l’església de Sant Hipòlit de Voltregà (1779), del mestre d’obres Morató, una de les més grans de la comarca d’Osona, degut a què, en el moment històric de la seva construcció, Sant Hipòlit era l’únic municipi del Voltreganès, el més gran de la comarca i el segon en nombre d’habitants. Recentment restaurada, ha perdut la pàtina dels anys i ha recuperat el sant, a la fornícula, que va ser destruir a l’última guerra civil, i incendiat l'altar barroc que la decorava.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
1985
Vacances, embaràs, Oropesa de Mar. Encara no feien anuncis de Marina D’or per la tele, l’Aznar no hi anava de vacances i el càmping era un paradís de temps retrobat. Recordo la frase que repetia sovint un Madrileny que teníem al costat: “Hoy, vagància total.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)