1991

Els Erms, un espai proper i emblemàtic en el paisatge de Sant Hipòlit, el seu perfil ens amaga les postes de sol i a la seva falda i bull l’escalfor de les cases que es van endinsant a la Plana, marges avall cap a la boira.

1990

Can Puntarró, carrer Major. El temps diposita de mica en mica la seva empremta, en les parets i en les portes velles si poden veure els signes del seu pas i el de la gent que les ha compartit.

1989

Campanar de la Gleva, el dies 25 i 26 de juny d’aquest any es van beneir a la plaça i enfilar l’endemà, dues campanes noves; del reportatge d’aquells dies he escollit la imatge d’atracció dels personatges de la foto, un cop assolit el cim més alt del santuari, i miren embadalits el paisatge que els ofereix.

1988

Imatge per a l’aparador de Nadal, va ser ampliada a 100x150 cm. Una escenografia complexa de dur a terme. La imatge va ser presa en blanc i negre, directament sense cap mena de trucatge, l’únic, un filtre d’estrelles davant de l’objectiu per fer els punts de llum del cel més especulars, i els globus es van colorejar a la còpia final amb aerògraf. Aquesta és una rèplica partint dels negatius originals i retocada digitalment respectant la idea inicial, el resultat final és el mateix.

1987

Joan Antoni Mirabent, retrat d’un amic, el retrat és una de les especialitats que he treballat més, i més a gust, s’ha de despertar els sentits per veure l’ànima de les persones. L’amistat és el bé més preuat que podem aconseguir, la trobem poques vegades, potser per això es valora tant. Amb en el farmacèutic vàrem començar a coincidir quan vaig obrir l’estudi a la plaça de la Vila, encara hi comparteixo l’ànima, un munt d’hores de conversa, d’il•lusions i una manera de veure i viure la vida.

1986

Portalada de l’església de Sant Hipòlit de Voltregà (1779), del mestre d’obres Morató, una de les més grans de la comarca d’Osona, degut a què, en el moment històric de la seva construcció, Sant Hipòlit era l’únic municipi del Voltreganès, el més gran de la comarca i el segon en nombre d’habitants. Recentment restaurada, ha perdut la pàtina dels anys i ha recuperat el sant, a la fornícula, que va ser destruir a l’última guerra civil, i incendiat l'altar barroc que la decorava.

1985

Vacances, embaràs, Oropesa de Mar. Encara no feien anuncis de Marina D’or per la tele, l’Aznar no hi anava de vacances i el càmping era un paradís de temps retrobat. Recordo la frase que repetia sovint un Madrileny que teníem al costat: “Hoy, vagància total.”

1984

A vegades no n’ets ben bé conscient del perquè alguns records queden amb una imatge tan ben gravada. Per mi la caminada de la Festa Major de la Gleva a Santa Perpètua, és tant present com si fos d’ahir mateix veure aplegada aquesta munió de gent la foto.

1983

Fotògrafs, d’Osona, el Vallès, del Bages, fins i tot de Mallorca, varem organitzar un autocar a Photokina, inoblidable. Uns quans francs, uns quans marcs... Eureka! Europa! Qui se’n recorda? Cada dia un món més global ens vol engolir en un immens anonimat absurd i potser estèril.

1982

El lledoner centenari del Passatge Parés, qui el recorda? en aquesta imatge es pot veure amb tot el seu esplendor.

1981

c/ Major, cal Cisteller, segurament un dels últims artesans de Sant Hipòlit, en moltes cases encara hi trobaríem cistells, canastrons, coves i altres estris teixits amb vímets i canyes per en Quiquet.

1980

c/ Verdaguer, de Sant Hipòlit. Amb els anys canvia el color del paisatge, els noms de lloc, els records, la imatge, però la neu sempre és suau i càlida amb el seu abric blanc.

1979

La primera imatge que he escollit, és un autoretrat de l’any 79, Per començar a veure’ns les cares amb el temps, ja està bé. A més a més, aquesta és la que farà més una a la col·lecció de trenta. Quantes coses diuen les imatges al cap dels anys que no s'havien llegit a primera lectura, si ho hagués de dir aquesta no la vaig escollir en el seu moment.

Estenedor de records

30x30, més una

Sembla que era ahir i han passat trenta anys, trenta anys arxivats en milers de negatius, en històries que reposen a la memòria del meu temps, d’aquest temps que ara rescato breument del cuarto fosc que m’ha acollit tantes hores a les fosques i on he vist néixer el munt d’imatges que desperten els records. Sembla que no ha passat res, però els duc carregats a la maleta, tots els carrets que he anat posant a la càmera per impressionar-se en cada clic amb què el dit ha premut l’obturador. Tinc desats al calaix una quantitat innombrable d’imatges que configuren les il·lusions i els pensaments que em desperten cada dia. Cada dia comença amb un pensament renovat i obre les portes cap al demà que tenim a davant mateix, quan obrim la porta de casa i deixem passar la llum, per fer una altra fotografia.

Trenta anys, trenta imatges només, una per cada any, penso que n’hi ha d’haver prou per destapar, despertar i treure altra vegada a la llum que les ha creat aquest fotimer d’il·lusions.

Trenta anys enrere tampoc era fàcil, mai ho és, qui ho ha dit que ho havia de ser?, i a canvi viure sempre és un repte i, a dins de cada fotografia, hi ha un instant irrepetible d’aquesta meravellosa màgia de viure.

Gabriel Salvans

Setembre de 2009

logo aniversari

Aquest logo l'hem creat per celebrar l'aniversari

inici

Avui Mare de Déu de la Mercè, he començat aquest bloc per publicar-hi la col·lecció de fotografies que estic escollint per recordar els trenta anys del meu estudi fotogràfic a la plaça de la Vila. Fotografies que també restaran exposades físicament a l’estudi a mesura que les vagi publicant al bloc.