30x30, més una
Sembla que era ahir i han passat trenta anys, trenta anys arxivats en milers de negatius, en històries que reposen a la memòria del meu temps, d’aquest temps que ara rescato breument del cuarto fosc que m’ha acollit tantes hores a les fosques i on he vist néixer el munt d’imatges que desperten els records. Sembla que no ha passat res, però els duc carregats a la maleta, tots els carrets que he anat posant a la càmera per impressionar-se en cada clic amb què el dit ha premut l’obturador. Tinc desats al calaix una quantitat innombrable d’imatges que configuren les il·lusions i els pensaments que em desperten cada dia. Cada dia comença amb un pensament renovat i obre les portes cap al demà que tenim a davant mateix, quan obrim la porta de casa i deixem passar la llum, per fer una altra fotografia.
Trenta anys, trenta imatges només, una per cada any, penso que n’hi ha d’haver prou per destapar, despertar i treure altra vegada a la llum que les ha creat aquest fotimer d’il·lusions.
Trenta anys enrere tampoc era fàcil, mai ho és, qui ho ha dit que ho havia de ser?, i a canvi viure sempre és un repte i, a dins de cada fotografia, hi ha un instant irrepetible d’aquesta meravellosa màgia de viure.
Gabriel Salvans
Setembre de 2009
Sembla que era ahir i han passat trenta anys, trenta anys arxivats en milers de negatius, en històries que reposen a la memòria del meu temps, d’aquest temps que ara rescato breument del cuarto fosc que m’ha acollit tantes hores a les fosques i on he vist néixer el munt d’imatges que desperten els records. Sembla que no ha passat res, però els duc carregats a la maleta, tots els carrets que he anat posant a la càmera per impressionar-se en cada clic amb què el dit ha premut l’obturador. Tinc desats al calaix una quantitat innombrable d’imatges que configuren les il·lusions i els pensaments que em desperten cada dia. Cada dia comença amb un pensament renovat i obre les portes cap al demà que tenim a davant mateix, quan obrim la porta de casa i deixem passar la llum, per fer una altra fotografia.
Trenta anys, trenta imatges només, una per cada any, penso que n’hi ha d’haver prou per destapar, despertar i treure altra vegada a la llum que les ha creat aquest fotimer d’il·lusions.
Trenta anys enrere tampoc era fàcil, mai ho és, qui ho ha dit que ho havia de ser?, i a canvi viure sempre és un repte i, a dins de cada fotografia, hi ha un instant irrepetible d’aquesta meravellosa màgia de viure.
Gabriel Salvans
Setembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada