El lledoner centenari del Passatge Parés, qui el recorda? en aquesta imatge es pot veure amb tot el seu esplendor.
dimecres, 30 de setembre del 2009
divendres, 25 de setembre del 2009
1979
La primera imatge que he escollit, és un autoretrat de l’any 79, Per començar a veure’ns les cares amb el temps, ja està bé. A més a més, aquesta és la que farà més una a la col·lecció de trenta. Quantes coses diuen les imatges al cap dels anys que no s'havien llegit a primera lectura, si ho hagués de dir aquesta no la vaig escollir en el seu moment.
dijous, 24 de setembre del 2009
Estenedor de records
30x30, més una
Sembla que era ahir i han passat trenta anys, trenta anys arxivats en milers de negatius, en històries que reposen a la memòria del meu temps, d’aquest temps que ara rescato breument del cuarto fosc que m’ha acollit tantes hores a les fosques i on he vist néixer el munt d’imatges que desperten els records. Sembla que no ha passat res, però els duc carregats a la maleta, tots els carrets que he anat posant a la càmera per impressionar-se en cada clic amb què el dit ha premut l’obturador. Tinc desats al calaix una quantitat innombrable d’imatges que configuren les il·lusions i els pensaments que em desperten cada dia. Cada dia comença amb un pensament renovat i obre les portes cap al demà que tenim a davant mateix, quan obrim la porta de casa i deixem passar la llum, per fer una altra fotografia.
Trenta anys, trenta imatges només, una per cada any, penso que n’hi ha d’haver prou per destapar, despertar i treure altra vegada a la llum que les ha creat aquest fotimer d’il·lusions.
Trenta anys enrere tampoc era fàcil, mai ho és, qui ho ha dit que ho havia de ser?, i a canvi viure sempre és un repte i, a dins de cada fotografia, hi ha un instant irrepetible d’aquesta meravellosa màgia de viure.
Gabriel Salvans
Setembre de 2009
Sembla que era ahir i han passat trenta anys, trenta anys arxivats en milers de negatius, en històries que reposen a la memòria del meu temps, d’aquest temps que ara rescato breument del cuarto fosc que m’ha acollit tantes hores a les fosques i on he vist néixer el munt d’imatges que desperten els records. Sembla que no ha passat res, però els duc carregats a la maleta, tots els carrets que he anat posant a la càmera per impressionar-se en cada clic amb què el dit ha premut l’obturador. Tinc desats al calaix una quantitat innombrable d’imatges que configuren les il·lusions i els pensaments que em desperten cada dia. Cada dia comença amb un pensament renovat i obre les portes cap al demà que tenim a davant mateix, quan obrim la porta de casa i deixem passar la llum, per fer una altra fotografia.
Trenta anys, trenta imatges només, una per cada any, penso que n’hi ha d’haver prou per destapar, despertar i treure altra vegada a la llum que les ha creat aquest fotimer d’il·lusions.
Trenta anys enrere tampoc era fàcil, mai ho és, qui ho ha dit que ho havia de ser?, i a canvi viure sempre és un repte i, a dins de cada fotografia, hi ha un instant irrepetible d’aquesta meravellosa màgia de viure.
Gabriel Salvans
Setembre de 2009
inici
Avui Mare de Déu de la Mercè, he començat aquest bloc per publicar-hi la col·lecció de fotografies que estic escollint per recordar els trenta anys del meu estudi fotogràfic a la plaça de la Vila. Fotografies que també restaran exposades físicament a l’estudi a mesura que les vagi publicant al bloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)